Una experiència d'allotjament d'artistes al festival Maldant la pedra.
(1).jpg) |
| Lluc Baños. Fotografia de Michell Rivas Canals |
Aquesta és la cara visible, la bellesa de l'art i del treball d'artistes de renom, les obres són de molta qualitat. Queda al poble tota la riquesa de la creació i l'homenatge a la pedra, aquest material que és present a les cases, al trossos, als marges, a les petites cabanes i al fonaments mateix del poble que està ubicat sobre una gran roca. Darrere, però, hi ha gent que fa possible que tot això passi, és una feina de tot l'any, una recerca d'artistes, de diners, de suport institucional...Hi ha petites i grans accions, cares visibles, mans i persones que aporten i ho fan possible.
.jpg) |
| Fotografia Michell Rivas Canals |
Les escultores i els escultors poden ser de la zona i desplaçar-se cada dia fins a Maldà però la majoria venen de fóra, alguns de Barcelona, altres d'Itàlia, de França, d'Alemanya o d'Irlanda. ..Els cal un allotjament i a Maldà no hi ha cap hotel. I aquí apareixen la Josefina Magriñà, l'Antonieta Xifré i l'Àngels Solà, totes tenen entre 75 i 80 anys, oferint les seves casses per allotjar-los mentre duri el festival. L'Antonieta i la Josefina han estat les pioneres, com explica la primera d'elles: “Nosaltres anem al darrere de l'Ermengol, a nosaltres no se'ns hagués acudit fer una cosa així”. L'Àngels s'ha incorporat en aquesta darrera edició.
A casa de la Josefina, repassem el nom de les noies que han allotjat, mentre ella va buscant al mòbil tots els missatges que s'intercanvia amb l'artista taiwanesa Pan Wei Ju i la italiana Claudia Zanaga . Em va ensenyant les fotografies que li envien de les obres que fan, dels llocs on estan, de les parelles, dels fills..”.Mira, ara és a la Índia....Aquí quan vaig estar a la inauguració de la Pan a Barcelona”...
.L'Antonieta recorda molt a la Coralie Quincey, una artista francesa que no sabia parlar espanyol ni català i ella no sabia francès. “Ens vam entendre tant bé que si haguéssim sigut les dues catalanes pot ser no ens hauríem entès tant bé...Tot ho trobava bé”. Es van agafar tant d'afecte que s'acomiadaren gairebé plorant. Darrerament li ha explicat que està preparant una exposició d'imatges de la Mare de Déu i que li ha tocar fer la peça més alta. Amb la Viviana Meretta, una argentina que resideix a Colònia, també hi té contacte freqüent i quan ve per al zona la passa a veure. De fet, han anat rebent visites i notícies de les diferents escultores que han allotjat a casa. Les recorden amb molt d'afecte i cada repte, cada avanç que fan el celebren com si fos el d'una familiar. Insisteixen en que han tingut molta sort amb totes i s'han sentit molt reconegudes per elles. La Josefina explica una de les darreres converses amb la Caudia Zanaga:
“La Claudia em va dir que estava fent un treball. Dime, tu me decías algo como cariño, una palabra cariñosa y no me acuerdo de como era
Ai, et devia dir xata...
Es veu que està fent un treball on surto jo i per això li interessava molt...
Bé, ja m'ho explicaràs quan ho tinguis fet”
.jpg) |
| Martha Quinn. Fotgrafia Michell Rivas Canals |
.jpg) |
| Lluís Ribalta. Fotografia Michell Rivas Canals |
Quan les escultores i els escultors arriben a Maldà, l'Ermengol els acompanya a les cases que els pertoquen i llavors és quan es coneixen. Ja ho tenen tot a punt. Els han preparat l'habitació i a partir de llavors, comença la rutina que es repetirà durant deu dies per unes i altres. Marxen al matí a treballar al costat del castell havent esmorzat, dinen al bar Centro (ja està pensat per descarregar-les de feina) i al vespres tornen a casa per dutxar-se i sopar. De vegades surten desprésper trobar-se amb els altres artistes i fer petar la xerrada. Entren i surten, al seu aire, expliquen. S'han de rentar la roba i sobretot dutxar-se, perquè arriben cobertes del pols de dalt a baix. L'Helena Freiría, que aquest any s'allotja amb la Josefina, troba molt positiu estar-se en una casa: “vius més la vida del poble, et trobes més integrada”. Al Jaume Ros Vallverdú, que fa estada a la població, també valora el fet d'integrar-se en la quotidianitat de Maldà. És una manera de viure l'estada més immersiva i amb un acolliment diferent del que podria oferir un hotel. Aquest format incideix en la vida de la vila tant als espais exteriors com als seus habitatges. Conèixer les autores i autors de primera ma ajuda a tenir una visió àmplia de la seva feina, dels seus assoliments, però també de les seves dificultats i s'obté una percepció completa de la persona que hi al darrere de cada obra. L'Àngels posa en relleu que li ha permès una aproximació a l'escultura, un gènere artístic menys conegut. S'entén el significat de les obres i el seu rerefons que va més enllà de la forma i la tècnica.
Per la Josefina aquests acostament al món de l'art no és nou, el seu marit Josep Maria Miró i Rosinyach era pintor, dibuixant, arqueòleg i fotògraf de reconeguda trajectòria. A casa atresora la seva obra, que cataloga i ordena amb cura. Actualment està treballant en la preparació d'una exposició que es farà al castell de Concabella. Totes tres participen activament en les obres de les escultores i escultors, els van a veure cada dia i estan al cas del procès. “Ja li has fet les potes, encara no les veig? No les tindràs a temps” li deia l'Antonieta a la seva hoste. La Josefina explica també:“La segona que vaig tenir va fer un cap de conill i quan va arribar al morret no acabava d'agradar-li i llavors jo li vaig trobar un cap de conill, un esquelet, que havia trobat a la muntanya i li vaig portar”. L'Angels posa en valor la retrobada del Jaume Ros Vallverdú amb alguns dels seus antics alumnes amb els que ha treballat costat a costat.
.jpg) |
| Helena Freiría i Jaume Ros Vallverdu. Fotografia Michell Rivas Canals |
.jpg) |
| Fotografia Michell Rivas Canals |
L'Antonieta no ha pogut tenir ningú a casa aquest any per problemes de salut, però espera estar millor per la propera edició. L'Àngels aquest any ha ofert casa al Lluc Baños. També hi han contribuït l'Élida i la Nàdia, oferint els seus habitatges Entre totes ho han fet tot.
Totes comparteixen l'opinió de que els dies del festival Maldant la pedra, són diferents. Que es faci això els sembla una cosa molt bona, es coneix el poble i rep visitants que el recorren per anar veient les escultures. No suposa cap despesa perquè l'organització busca el finançament i els recursos. “I quan estan fetes, no donen cap gasto, no cal regar-les ni fregar-les”, “és un patrimoni que queda pel poble”, remarca l'Antonieta. Per a l'Àngels aquest festival dona singularitat a la vila, i al ser un poble petit, tot està junt, no costa tenir-ho a l'abast. Veu un projecte amb solidesa i amb perspectiva d'una llarga trajectòria. Afegeix que la peculiaritat de Maldà ve donada per la presència d'un grup de gent que té empenta i recorregut suficient per tirar endavant aquest i altres projectes i quan la gent del poble s'hi sumen, tot agafa força.
Totes tres estan molt contentes amb aquesta manera d'organitzar les estades de les i els artistes, com diu l'Antonieta, “hem tingut més contacte entre nosaltres i amb unes persones que no haguéssim conegut”. L'Àngels remarca que és un privilegi tenir aquesta acumulació d'escultors de renom i al mateix temps a ells els facilita la proximitat, l'intercanvi i el coneixement d'una zona que pot ser no haurien visitat si no haguessin participat a Maldant la Pedra.
.jpg) |
| Antonieta Xifré i Josefina Magriñá |
Núria Mallol Agulló
Enllaços:
Escultores i escultors que han participat a Maldant la Pedra any 2025:
Helena Freiría
No es pot emprar aquest material sense citar-ne font i autoria. Si us ressonen i agraden algunes de les coses que s'hi expliquen o l'enfocament donat, estaré molt contenta, però agraïré que en cas de que l'useu, en citeu la procedència.