La història la llegim als llibres, hi trobem dades, esdeveniments, guerres, pactes, crisis...Sabem de reis, de presidents, de personatges destacats...però poc s'explica d'aquells que la viuen. Darrere d'una guerra hi ha gent que mata i que mor; darrere d'un pacte entre dirigents, hi ha les persones que en rebran les conseqüències i sostenen als que el signen de manera voluntària o involuntària; darrere del relat d'una gran crisi hi ha qui l'ha patit de manera directa. Quan parlem del darrere ens referim a tots aquells, la immensa majoria, que poc tenim a veure amb les grans decisions, grandiloqüents i aparentment meritòries per aquells que les han pres. Pot ser també ens podem considerar com els del davant, aquells que rebem, respirem i vivim allò narrat als manuals i documents. Per això m'agrada parlant amb la gent gran, són la memòria viva del passat que ens sembla llunyà, un relat impersonal, una evocació que convé de tant en tant recordar i posar-hi noms i rostres. No pas per aprendre, perquè malauradament, poc aprenem , sinó per honrar l'existència, el treball..i en resum, la vida dels que han arribat abans que nosaltres.
“Un poble petit i antic,
El més important, però,
és la seva gent que,
al llarg dels anys,
amb el seu treball, il.lusions i amor,
han format les famílies,
fins arribar als nostres dies”
(Neus Gavaldà)
L'Avelí i la Neus, la Neus i l'Avelí, passats els noranta tots dos, són dos joves, amb la ment lúcida i els records presents. Em reben a la seva casa de Maldà un matí del mes d'agost. Em confonc i vaig a la del costat perquè hi veig una placa de pedra treballada amb el nom de la casa, però no l'he llegit. Els propietaris són molt comprensius i finalment trobo l'entrada que buscava, ara si, havent parat atenció al nom que m'havien indicat per telèfon. Les dues plaques que esmento les ha fet ell, aquestes i moltes altres del poble. -“A estones!-em diu- “treballo a estones”.
Em reben a casa i fem un recorregut per la memòria atresorada, les seves obres (que tots dos són artistes) i em remeten a la seva trajectòria de vida conjunta. Hi ha complicitat, amor, confiança i cura mútua. Es van conèixer en un ball a Barcelona, ens tractàvem de vostè, em diu la Neus
-” Vostè es de Lleida?. Li vaig preguntar..”
Passen l'estiu a Maldà, no hi fa tanta calor, i als vespres baixen a veure les postes de sol. Tenen 98 i 92 anys. Han celebrat fa poc l'aniversari de l'Avelí amb un festassa al bar Centro del poble.
L'Avelí Batlle.
Tot i que vivien a Barcelona, quan havien de néixer els fills la mare se n'anava a Maldà, a la casa familiar i allí arribaren als món els seus quatre nois. Quan l'Avelí era petit, la seva mare morí i la padrina demanà endur-se els dos nets més menuts per criar-los. Per aquest motiu, visqué a Maldà fins que la vida el dugué de nou a la ciutat.
Recorda que era molt amic del Manuel, el fill del que tirava el cine. Tots dos eren els “ajudants”, i es posaven a la cabina per donar un cop de ma amb els rotlles de les pel·lícules. Recorda haver vist sempre cinema al poble, cada festa. Ha viscut el pas del cinema mut al sonor i explica com els rotlles arribaven i marxaven amb el cotxe de línia que feia el repartiment per tota la zona.
Quan li preguntes per les seves vessants artístiques (cantant i escultor), ho atribueix a un procés natural: als pobles tothom cantava al tros i es treballava la pedra per ser un material que es tenia a l'abast.
De ben jove marxà a Barcelona per impulsar al seva carrera com a cantant amb el grup Los Guayanos. Podeu llegir sobre aquest tema un interessant article de Rafael Baig per la Revista Plec número 14. Va ser un grup ben exitós que va fer gira per Espanya, alguns indrets de Portugal, Andorra i França. Recorda com a anècdota que el Duo Dinàmico van ser teloners seus. Repassem fotos, les camises que va fer una modista del poble, el professor de guitarra....El grup es dissolgué i cada un dels membres anà a la seva. Al cap d'uns anys aparegué una gravació que es va passar a Cd i es feu una exitosa presentació al Bar Centro amb demanda de signatures inclosa. Llavors els tres integrants eren vius. Ara només queda ell.
Parlem de la pedra, trobem unes mans escolpides (les de tots dos), fonts de pedra, rètols de cases, composicions...Treballa sense models, va creant durant el procès, i amb qualsevol eina que li serveixi. Li demano per les eines, i em diu que amb el que troba... El mateix passa amb les pedres, les troba o les hi donen. Sense parafernàlies, ha anat treballant, per casa, pels amics i pel poble, on es poden veure nombroses plaques fetes per ell. Així que, si passegeu per Maldà i veieu una casa amb una peça de pedra que n'explica el nom...penseu en l'Aveli.
.png)
(1).jpg) |
| Un regal de l'Avelí a l'Ajuntament de Maldà |
La Neus Gavaldà
En arribar a la casa, em reb primer l'Aveli, pugem al menjador i seiem. Al cap de poc arriba la Neus, puja de buscar unes pomes de la nevera de baix. S'afegeix a la conversa i s'inicia una sinergia en la que un explica d'ell mateix i de l'altre indistintament.
És nascuda a Sant Gervasi i quan el conegué no sabia que era davant del que havia estat un artista famós. De fet, la conversa entre tots dos s'enfila gràcies a que en reconèixer l'accent lleidatà d'ell van trobar tema sobre uns tiets de Vilanova de Bellpuig. Van festejar poc temps...i fins ara.
La casa atresora records i obres de l'Avelí, i també quadres de la Neus, fustes que troba pel camp pintades o objectes antics en els que decora amb flors. Ha fet força exposicions, la darrera al bar de Maldà. És de recollir amb paciència de formigueta, tant pot ser les façanes de les cases del poble que plasma en quadres, com les històries de Maldà. Li agrada escriure, explicar i escoltar relats.
En el recorregut que em van fent tots dos, descriu amb entusiasme les creacions de l'Avelí, com les ha fet, on ha trobat les pedres...Trobem la fotografia de Los Guayanos: -“ell, el més guapet”, em diu-“aquestes camises vermelles les va fer la padrina del Sergio Dalma , que era modista”
A la part de baix de la casa tenen un pati i una petita cuina que els va ben bé per fer trobades amb amics i familiars. Estem a recer, fresquets, asseguts bevent i repassant les millores que es van fer a la façana del darrere. Recorden totes les festes celebrades en aquell lloc , m'expliquen com muntaven una gran taula, com es distribuïen...Allí fullejo el recull dels episodis que la Neus ha recopilat preguntant i estirant del fil. Amb paciència i constància ha anat fent, és el reflex de com han millorat la casa que ens acull.
M'acomiado amb el compromís de tornar-hi per portar a la Neus el recull de Maldà que m'ha deixat per fotocopiar. M'acompanyen a la porta per indicar-me on he de girar el cotxe per tornar en la mateixa direcció que he vingut. Es queden a la porta per assegurar-se que trobo el lloc indicat i quan torno a passar ja parlen amb una veïna.
(1).png)
“Corazón de violín,
.jpg) |
| El grup Los Guayanos. |
fue la dulce sinfonía
que cantaste par mi
con pena y melancolía”
(Corazón
de violín, Los Guayanos)