L'Eugenia Gonzàlez Mayer ha nascut a Lleida, tot i que la seva família prové d'Argentina. Es defineix com a il·lustradora i artesana. La il·lustració l'acompanya des de que va poder agafar un llapis, l'artesania en llana la va descobrir el darrer any de la carrera de Belles Arts a Barcelona. Ho treballa de manera diferenciada però sovint ho barreja i crea obres en les que fusiona la llana i el dibuix. Ha viscut envoltada d'artistes, el seu pare i la seva mare ho són i el seu germà és músic, això fa que visqui la seva relació amb l'art d'una manera natural i no tingui barreres a l'hora d'experimentar. Explica que a casa li donen suport perquè entenen i comparteixen la seva passió per l'art però també perquè ja saben que quan ella tira cap a una direcció, no para.
petita.png)
Pontelana és la teva marca de llana filada artesanalment i tenyida amb materials naturals. Com va sorgir el projecte?
En un principi va néixer com una afició. Els meus pares tenien una parada al mercat de Nadal on venien la seva obra i com que m'agradava teixir, vaig pensar que hi podria vendre articles fets per mi. Vaig comprar molta llana i després vaig descobrir el món del filat. Jo pensava que la llana que es venia en metxa es feia servir per elaborar feltre...però després de veure una foto d'unes dones filant en un poble, vaig començar a investigar. Una cosa em va portar a l'altra , després de veure que jo mateixa em podia filar les meves llanes, també vaig veure que les podria tenyir i aquí se'm va obrir el món,
Era el darrer any de carrera ja començava a fer experiments al pis que compartia amb tres noies més a Barcelona. La cuina estava plena de plantes i tints. Al tornar a Lleida, a casa dels pares, també els vaig omplir la cuina de llana. Ells em van fabricar la meva primera filosa adaptant una màquina de cosir antiga, perquè jo ho filava tot amb el fus. Ho veig ara amb la perspectiva que em dona haver filat molt amb la filosa i és una matada, molt bèstia. Encara conservo alguna llana dels inicis, quedava molt més irregular. Per mi és una relíquia, li tinc molt afecte perquè així vaig començar. Després d'això vaig contactar amb botigues per veure si els agradava. All you knit is love de Barcelona va ser la primera i de seguida em van donar suport perquè els agradava el projecte i van començar a vendre les meves llanes, A partir d'aquí ja he començat a participar en fires.
En quin moment es troba ara aquest projecte?
El projecte ha anat creixent fins que fa dos anys vam formar cooperativa amb el meu germà, que s'hi va voler incorporar. La meva mare també m'ha ajudat des del principi. M'ha acompanyat a Madrid, a Sevilla, a Barcelona...Per sort m'han recolzat molt perquè si no a mi sola, doncs la veritat se'm feia gran. També tinc la pàgina web i portar-ho tot per una sola persona no és viable. Mentre seguia amb el projecte em va començar a interessar el tema de l'ecoprint (estampació botànica). Ha estat una etapa que no vull tancar però tinc intenció de que evolucioni pot ser més de cara al treball en el taller, a investigar en l'ecoprint, l'estampat i el tenyit de seda.
I també em vull dedicar mes al tema de la il·lustració perquè de fet, és el que ininterrompudament he estat fent, des de que tinc memòria jo dibuixo. I al final és el que sempre m'ha apassionat, el que més m'agrada i amb que trobo que puc transmetre més coses.
Les teva llana és totalment natural, filada i tenyida de manera artesanal. Aquesta concepció del teu treball l'associes a una ideologia, a una forma de viure?
Vaig trobar una forma de reivindicar, una mirada cap a quelcom més natural, és tornar a fer la llana com es feia abans. De fet, jo trobo que es molt més calenta, perquè té moltes propietats depenent de l'ovella d'on prové, té una estructura que conserva la calor i el fred, també és aïllant de l'aigua, una mica ignifuga... Les seves propietats son increïbles, si et poses a investigar una miqueta trobes molta informació de les propietats de llana, del cotó...
Vas a una botiga d'una cadena de roba i et compres un jersei de plàstic, perquè és tot poliamida, polièster, etc...Compres plàstic. Tampoc té el valor que té un producte o una cosa feta a ma, no? Aquest jersei que porto, entre filar, teixir, i que el bloqueges per a que no perdi la forma... m'ha costat gairebé dos mesos i perquè no està tenyit. Un jersei pot ser per tota la vida, el meu té tres o quatre anys i el continuaré portant. Crec que la gent ha de cuidar les coses . Si et compres un de 20 o 30 euros no t'ho penses abans de comprar-ne un altre. En canvi les coses fetes a ma tenen un altre valor, hi poses afecte, darrere hi ha la persona que l'ha fet. Malauradament vivim en una societat en la que és tot ràpid, als dos mesos ja han canviat la col·lecció de roba i de seguida perd importància.
Per a mi el projecte Pontelana reivindica el parar una mica. Jo venc la llana perquè la gent pugui teixir quelcom. Llavors és com: para, tens aquí una llana filada a ma, que porta tints naturals, que no son contaminants. Gaudeix-la. És el que dic moltes vegades quan les venc perquè darrere hi ha aquesta filosofia, buscar la quietud, seure i contemplar el que estàs fent,perquè vivim massa ràpid
També és un tema de salut. Perquè no es el mateix posar-te sobre la pell una peça de llana natural que una de polièster
Hi ha gent que te al·lèrgia als tints, no se n'adonen i els produeixen picors i reaccions diverses perquè hi ha peces que estan produïdes emprant materials pesants. El negre és el color que en la mateixa natura és molt difícil aconseguir, pràcticament no s'hi troba. Cal fer moltes barreges com per exemple amb algun liquen, cotxinilla o sulfat ferrós o de coure que són modificants del color també naturals, però és complex.
És un dels tints de la industria tèxtil que més contamina pel que costa d'aconseguir i després, les fabriques quan tenyeixen generen aigües residuals que van cap als rius. Els pantalons texans, per exemple, porten una etiqueta d'advertència de que poden destenyir. I per sort els han rentat abans sinó aquest tint acabaria a la nostra pell. No hi ha polèmica amb aquest tema perquè ho fan en països subdesenvolupats.
Imagino que uns projectes com els teus, la llana, la il·lustració són costosos en molt sentits.Creus que un projecte alternatiu i diferent, és mes costós a nivell econòmic o a nivell personal?
Si, pot ser el més complicat en el cas de la llana és trobar mercat i matèria primera. Hi ha molts ramaders que llencen la llana perquè tractar-la, netejar-la, pentinar-la...té un cost molt elevat. En el nostre país ara estan començant a obrir projectes de rentadors i les cardadores de llana. A Espanya abans hi havia un mercat grandíssim i la llana era de les millores europees en quant a qualitat. La llana merino espanyola era super fina, no picava, bé, molt poc, i el pel era molt llarg. El que va passar és que es van encarar més el mercat a la industria càrnia i es va barrejar el merino amb les races de carn i la llana va anar perdent aquesta qualitat que tenia al principi. En conseqüència ja no anava cap a la industria tèxtil i van començar a tancar les empreses que la tractaven per poder ser teixida.
Actualment, molts productors han de marxar a França o Portugal per fer aquests processos que abans es podien aquí mateix, fet que n'eleva més el cost. Te n'has d'anar a fora moltes vegades si vols llana de qualitat. Aconseguir-la aquí costa, és complicat, o es una mica mes aspra perquè ha perdut qualitat i la gent no la consumeix tant perquè troben que pica i és més rústica.
En el meu sector i en la meva marca, la llana està filada a ma i tenyida amb tints naturals. En si el tints naturals no son tants cars, tenen un altre cost que és el temps que requereix el procès. I el temps s'ha de pagar, fet que eleva el cost de la llana. Les anilines si que són mes barates i ràpides, la veritat, però no va amb la meva filosofia. Això implica que moltes botigues han de duplicar o triplicar el preu de venda, tot i que tu ja has deduït el màxim possible. Als compradors, els sembla cara i no la compren. La sortida més fàcil per abaratir costos és anar a fires o vendre la llana directament per la web. Les fires m'agraden molt perquè puc explicar el procès de producció, venen a tu perquè saben que l'has fet, et veuen i li donen un valor.
A part del cost econòmic, a nivell personal, has de remar molt, trucar a moltes portes i convèncer de que el teu producte es mereix atenció i que s'ha de comprar per tot el que hi ha al darrere. També hi ha molta competència. Has de treballar per canviar el xip a la gent, per a que vegin que la llana que tenen a les mans és de debò, no plàstic del basar
En aquest moment com t'identificaries artísticament , com a il·lustradora, com a artesana o les dues coses?
.Les dues coses, actualment si que em dedico més a la il·lustració, però he estat molt temps artesana í sóc artesana. No tinc límits, faig de tot...tot el que pugui i em cridi l'atenció. Ara m'ha donat per la ceràmica, per exemple ,
Què t'inspira a l'hora de fer una il·lustració?
Sobretot la natura. En la majoria de les meves obres hi ha persones interactuant-hi i no se si es quelcom subconscient o és un refugi. Ara estic llegint un llibre de David Le Breton, Elogio del Caminar, que parla dels beneficis que té, sobretot a nivell psicològic. Quan estem estressats o quan marxem de vacances, no ens quedem a la ciutat, anem a la fer una ruta , a un entorn més verd, a la platja... On es va a desconnectar? Doncs a la natura. Llavors jo crec que tinc aquesta memòria ancestral i es reflecteix molt en els meus dibuixos. És un tema recurrent en tota la meva vida, el de les persones que interactuen amb la natura. De fet,vaig estar uns anys vivint en una masia aïllada al mig del camp i allí vaig produir força.
He vist que moltes de les teves protagonistes son dones. Creus que podria ser una reflexió sobre el paper de la dona en la natura ?
Si que he dibuixat algun home en un entorn natural, però molt de tant en tant. Sobretot dibuixo al meu germà, perquè el relaciono amb la muntanya i la natura. És cert que dibuixo més dones, suposo que pel fet que m'identifico com a dona i perquè penso que connecto més amb les emocions que em pot transmetre a mi de manera natural. Ho relaciono a com ho visc jo a nivell personal, pot ser és una forma de reflectir la meva pròpia sensibilitat a través dels meus dibuixos de com em sento quan em relaciono amb la natura.
Què et sembla que diferencia la il·lustració d'altres formes d'art visual com per exemple, de la pintura a l'oli?
Crec que abans estava més diferenciat, hi havia més barrera, però ara crec s'ha difós i que moltes vegades es pot veure una il·lustració com un quadre. Per exemple en la meva obra, tinc il·lustracions que es podrien exposar en un museu o una sala d'art. L'art té les barreres o les categories que nosaltres els hi fiquem. Vull que això tingui el títol de que és art abstracte o que això es modernista, això son etiquetes que li donem nosaltres per ordenar el nostre cap, per entendre millor el mon però en si l'art no entén aquestes barreres.
Crec que en aquest moment la il·lustració te un auge, hi ha molta novel·la gràfica, moltes novel·les per adults l'estan incorporant. Tenim la creença de que era per al còmic o per a un public infantil però no per a adults. Les obres per a adults eren més serioses, i no podien tenir dibuixets perquè no em prendrien seriosament aquesta novel·la. Crec que això s'ha desdibuixat i s'utilitza molt més endiferent sectors i se li està donant un valor i una seriositat que abans no tenia.
Com descriuries la teva obra com a il·lustradora?
La meva obra no la puc catalogar com un gènere d'il·lustració tancat. Vaig canviant molt al llarg del temps però en el moment actual, m'agrada pensar que és una barreja entre realisme i cubisme. No es tracta d'un cubisme de formes geomètriques i cubs, el que m'agrada és partir d'una imatge donada i darrere crear finestres, com per exemple, amb les diferents parts d'un arbre. Intento fer això perquè pretenc que la meva obra no es vegi com una foto de...hi ha una dona en el bosc i ja està. És com posar el zoom, en una mateixa imatge i ensenyar en aquestes finestres diferents parts que no s'apreciarien en la foto de la dona en el bosc. Llavors en una finestra podem veure el tipus de l'escorça, en una l'altra les branques, en una altra les fulles del terra... M'agrada que en una sola obra es vegin moltes fotos o molts plànols de la mateixa imatge per englobar bé el total de l'escena. Que no et quedis en que és una dona només sinó que et descobreixi les sensacions que hi ha en aquesta imatge, un es pot parar a observar-a i entrar una mica més endins observant-ne les diferents facetes. És fer un quadre cubista d'una imatge, però amb un caràcter realista.
No es pot emprar el reportatge o part de seu contingut sense citar-ne la procedència i la referència.