.jpg) |
| Pes. Núria M. Cendrós |
M'incloc entre els que visitem Andorra puntualment i en coneixem les botigues, els hotels, les pistes i els indrets turístics... Alguns cada cop que hi anem, ens adonem que els edificis creixen cap a la muntanya i ens preguntem si al final hi quedarà quelcom no urbanitzat. La nostra mirada externa no copsa més enllà del que se'ns presenta o del que hi anem a buscar. Això no sorgeix del no res, hi ha persones que ho creen, ho mantenen i ho treballen. El 2024 el país tenia censats més de 87.000 habitants, dels quals menys de la meitat tenen nacionalitat andorrana, repartits en només 486 km quadrats. Sota hi ha una vida que batega, gent que viu el seu dia a dia en aquest entorn que a nosaltres ens pot semblar idíl·lic però que en realitat pot no ser amable amb aquells que cada dia l'habiten. Hi batega una vida pròpia, col·lectiva, política i institucional. El país el fan les persones, les estructures socials, la cultura, l'educació, la salut, l'urbanisme, l'economia...
L'Emma Regada és un artista nascuda en aquest país. Hi té la casa i el taller, és on crea i desenvolupa la seva trajectòria artística. El meu primer contacte amb ella va ser en la seva vessant d'escultora com a participant del Festival Maldant La Pedra, però experimenta l'expressió en altres llenguatges. Durant la carrera de Belles Arts a Barcelona entrà en contacte amb la Performance. Li agrada treballar al carrer i provocar la reacció de la gent, un xoc que els faci pensar. L'escultura la porta a un treball més individual, en solitari al seu taller, a un procès que finalitza amb l'obra acabada i exposada. Tot i ser una manera de gestar reflexiva i molt rica, creu que es perd quelcom si no s'aborda una mirada col·lectiva.
Es troba en un moment de canvi, d'exploració d'estratègies de treball diverses i que li permetin la connexió i el vincle amb els altres. La reflexió sobre el territori on habita i crea la duu inevitablement a copsar-ne la bellesa però també, malauradament, viu i pateix els “mals moderns” que la desfiguren i la deshumanitzen. Tot plegat l'ha dut a endegar un projecte que ha durat tres anys i que es clou en l'exposició fotogràfica Un cos sota deu mirades, inaugurada el 10 de setembre de 2025 a la Galeria d'Art Set d'Escaldes i es podrà veure fins el 26 d'aquest mateix mes. La mostra recull deu fotografies, que tanquen tot un procés de reflexió i posada en escena en diferents indrets d'Andorra.
.jpg) |
| Inauguració a la Galeria d'Art Set. Escaldes |
.jpg)
El repte consistia en hibridar la fotografia amb la Performance per mitjà d'una acció que faria que el cos i el paisatge construïssin un llenguatge propi. Obrí una convocatòria adreçada a qualsevol artista andorrà o amb nacionalitat andorrana i formulà dues preguntes:
Què et remou de l'Andorra actual?
Quin paisatge podria expressar aquest sentiment?
Un cop rebudes les diferents propostes, inicià un tria a la recerca dels temes que li ressonessin i li permetessin oferir una diversitat de mirades. Es plantejà un interessant ventall d'assumptes, tot i que la preocupació pel creixement urbanístic del país era el més recurrent. En el recull final hi tenen cabuda també de les tensions socials, les solitud, l'individualisme, la salut mental, el canvi climàtic i els nous habitants (persones que hi estableixen la residència per evadir impostos i que amb un alt nivell d'ingressos i de disponibilitat de diners, contribueixen a la pujada de preus i a l'encariment dels habitatges, fet que en complica l'accés a la gent del país). Es va voler donar cabuda a artistes amb diferents trajectòries, algunes molt consolidades i altres incipients, tant podien ser professionals com afeccionats. Ells escollirien la temàtica i el lloc. En les imatges que podem veure, els paisatges es fusionen amb la figura de l'Emma, fosa en cada un d'ells com un element natural o immersa en l'artificialitat del que és aliè a la natura
Un cop feta aquesta tria, s'inicià una nova etapa, l'Emma es reuní amb cada un dels artistes per establir la línia de treball: es prepararia una petita acció, una Performance que quedaria reflectida en suport fotogràfic. Començava el recorregut per diferents espais naturals, treballant els escenaris en el que el moviment es captaria per representar la poètica del cos. Aquest cos humà que és una metàfora del cos de la terra, d'Andorra, del món. Vol ser el canal que expressa, que dóna veu i ens duu a reflexionar sobre la nostra desconnexió amb la natura.
La societat, la tecnologia ens duen a l'aïllament i l'Emma Regada veu urgent, imprescindible el contacte humà, la mirada col·lectiva que ens dugui a reflexionar sobre nosaltres i entre nosaltres. En aquest cas, la seva proposta és emprar l'art de manera interdisciplinària.
Els deus artistes que exposen en la mostra són professionals de la fotografia o bé l'empren la com a suport d'altres disciplines, com a expressió de creació global o complementària. Andrea Alsina, Carles Esteve Mortés, Celine Pech, Eduard Comellas, Jimena Potenza, Núria M. Cendrós, Miquel Mercè, Naiara Escabias Oferil, Nicolàs Samsoen i Pilar Montecino són els autors d'un recull d'imatges bellíssimes en la seva execució i en el seu rerefons, posades en escena, poesies visuals en les que l'Emma encarna l'instrument que les connecta ens duu a la reflexió compartida sobre la terra, sobre una Andorra que creix de manera desmesurada, poc pendent del seu passat, de la finitud dels recursos naturals i de les persones que l'han configurat al llarg del temps, de la vida que transcorre al marge dels grans centres de negocis però que al cap i a la fi els sosté. Ens condueixen en un recorregut visual que vol despertar la mirada, fer que perdem la por a parar-nos a qüestionar i rebuscar sota de l'escenari que ens volen ensenyar. S'ha posat a la venda el catàleg amb les imatges, les biografies dels artistes i un breu text que ens explica que s'ha buscat expressar en cada una de les imatges.
La mostra comença el seu recorregut a Escaldes amb l'objectiu de moure's pel principat i posteriorment, surti a veure món i a ser vista. La primera parada serà Castelló d'Empúries a l'octubre i més endavant...el seu recorregut tot just ha començat.
.jpg)
Núria Mallol Agulló
No es pot emprar aquest material sense citar-ne font i autoria. Si us ressona i us agrada quelcom del que s'hi explica o l'enfocament donat, estaré molt contenta, però agraïré que en cas de que l'useu, en citeu la procedència.
+