La cooperativa Daplom, formada pel Bernat, La Koudia, la Ligeia i el Pierre és un col·lectiu de professionals que treballen amb una visió de bioconstrucció i bàsicament treballen en la rehabilitació de cases antigues emprant els mètodes tradicionals. Es tracta de retornar al màxim les cases a la seva fesomia original, contribuint a la seva pervivència i condicionar-les per a que siguin saludables per aquells que les habiten. En aquest procès busquen emprar al màxim els materials de la zona, d'us poc habitual en la construcció actual. Aquests tenen una baixa toxicitat i són molt aïllants, fet que permet fer-les habitables estiu i hivern aprofitant al màxim les seves qualitats i les tècniques constructives.
Els trobo a Guimerà, un poble d'origen medieval de la comarca de l'Urgell, treballant en els baixos d'una casa magnífica del casc antic. Han estat refent tota l'entrada i el celler, retirant els materials deteriorats o afegits posteriorment entre les pedres, substituint-los per morter de calç que permetrà que les parets transpirin. Estan recuperant el terra original, consolidant les parts deteriorades i fent totes les tasques que el procés demana.
Quins oficis són necessaris per fer aquest tipus de rehabilitacions?
Nosaltres tant fem paleteria, com fusteria. ..Si toca enganxar tubs...el que sigui necessari. El Pierre per exemple, és fuster, fa estructures de fusta, finestres, portes...i construeix mobles
La meitat de l'equip ve de la construcció, fusteria o construcció tradicional, i l'altra meitat ens hem anat formant més recentment, perquè procedim d'altres mons: de màrqueting, belles arts... Ens hem trobat treballant i ens està funcionant molt bé així.
L'esperit és anar formant-nos, de vegades, quan ens trobem davant d'un repte, doncs ens formem i ho fem.
Com es va crear Daplom Cooperativa ?
Ens vam trobar treballant de manera individual. Era una obra important, molt gran on vam estar treballant junts uns mesos. Ens havíem d'enfrontar a diferents situacions, ens en vam sortir be, vam estar a gust, i vam decidir fer alguna cosa junts, una entitat que ens permetés agafar obres com a equip enlloc de ser quatre persones soltes.
Quins materials utilitzeu?
Fusta,cànem, terra, palla, tàpia, calç... Hi ha cases en les que s'empra palla com a aïllament i s'arrebossa.
Un cop sabem el que ens demanen, busquem el que sigui més respectuós i coherent amb el que hem de fer.
Als propietaris que us contracten els heu de convèncer molt?
Depèn de l'arquitecte, però nosaltres emprenem el camí de la bioconstrució sempre que podem. De vegades però, hem de fer feina de paleta pura.
El que voldríem és seguir en aquest camí de la bioconstrucció i informar a la gent de que existeix. Això és una altra vessant de la cooperativa, també, que volem potenciar, fer tallers, formacions, una miqueta amb el que hem après, ajudar també auto constructors a que iniciïn el seu projecte, fer una mica d'acompanyament...
De fet us he trobat per una formació que heu fet a Maldà dins del Festival Maldant la pedra.
A Maldà hi estem fent un Domo. Bé no l'hem fet nosaltres, estem fent la part de fora, l'aïllament...
Entenc que aquesta manera de treballar és més lenta?
Depèn, el material canvia, però per exemple, les tècniques per posar rajoles són les mateixes.
Sí que és una mica més costós, perquè com que no són materials que no s'estan utilitzant massa, no s'han rebentat els preus. Però també la idea és que utilitzis aquests materials perquè creus que també duraran més. Llavors potser et costen més el principi, però tindran la vida més llarga. I també després estalvies en la calefacció, aire condicionat...
És com quan apostes per uns acabats de més qualitat, pot ser triguen més a posar-te'ls, doncs aquí és una mica el mateix. No som uns “pladuristes” que van a 300 km per hora i acaben una casa en un dia, sinó que fem acabats de qualitat, llavors requereix temps i “carinyo”. Però és una aposta també del client, per salut, per temps i per qualitat.
En realitat no hi ha molta oferta d aquest tipus de treball. I ara que ens comencem a moure i la gent comença a saber, no hi ha gaires alternatives per trobar un grup de construcció que treballa amb materials naturals i en aquests projectes. Sovint els clients que ens contacten ja ho fan per això específicament. No som en el grup de paletes de tal poble. Ens desplacem molt perquè hi ha molt poca oferta.
No anem a volum, tampoc. Aquí prima la qualitat del que fem. Llavors, una mica els clients també ja saben que no som gent que fa pisos moderns i va ràpid. La construcció és diferent.
La majoria de les coses són reformes, així que ens hem d'adaptar al que ja hi ha.
Per les persones que habiten aquestes cases, que es treballi amb aquestes tècniques i materials té unes repercussions a l'hora de salut, d'aïllaments...?
Són materials que respiren, que no generen microplàstics. que no difuminen.
En el tema de es humitats, per exemple, en aquestes cases antigues, no hi ha els fonaments que hi havia abans. I les humitats pugen. Llavors, hi ha materials que permeten que l humitat pugi i vagi desapareixent. I hi ha materials que no l'assumeixen i la fan més problemàtica. La calç, per exemple, és un molt bon material perquè pot en absorbir molta i amb la ventilació la deixar'anar. La humitat la converteix en aigua. És un regulador. El ciment tapa tot i es queda a sota.
Teniu més impacte a les zones rurals? Hi treballeu més ?
A les zones rurals també hi ha edificis més antics. A les de ciutats no hi ha tanta construcció antiga, hi ha menys demanda. En el món rural és on hi ha encara cases així que val la pena cuidar.
Hi ha una part d'investigació i de formació? Hi ha llocs específics per aprendre ?
Trobem centres com Greta, en que estem integrats, que està fent formació que convida al tradicional.
La nostra formació en aquest sentit és posterior a l'aprenentatge inicial de l'ofici. Dues de nosaltres hem estan aprenent a França, però no cal tenir estudis reglats, perquè titulació oficial en bioconstrucció no l'ofereix ningú. Tenim un gran pes del que hem aprés a França, però aquí també estem fent formacions particulars. Hi ha empreses que tiren cap a Catalunya i coses més espontànies creades per la mateixa gent que hi creu .
A nivell de legislació i de normativa es troben obstacles o requisits concrets per rehabilitar d'aquesta manera?
De tot això de permisos se n'encarrega l'arquitecte. A priori és el mateix canal que és la construcció. No hi ha res específic. Quan treballem per la Generalitat si que hi ha mes paperassa i tot ha d'estar més especificat i regulat.
Creieu que l'administració hauria de tenir una postura determinada, s'hi hauria de posar una mica més en com es rehabiliten, per exemple, cases en aquest poble ?
Pot ser és més urgent el tema de l'habitatge per la gent jove, no posar pals a les rodes La nostra part ja vindrà Si que caldria intentar fer alguna cosa perquè les cases que estan buides, als pobles es puguin habitar perquè al final les mata més l'abandonament que no que les rehabilitis amb formigó
A la França sí que hi ha més normativa perquè les poblacions tinguin una estètica coherent.
Si jo em vull comprar una casa antiga, quines són les patologies principals que hi puc trobar?
Teulada, humitats... Sí les humitats entren per les pedres, el morter es malmet. És molt important la teulada, cal revisar les teules perquè no entri aigua. Com més aigua hi entra, més es bufen aquestes cases, més es torcen, més has de refer. Si la teulada està en un perfecte estat, segurament l'interior s'ha conservat bé, però a la que comença a entrar a l'aigua, les parets, els terres, els sostres... després va ràpid.
Primer, has de posar-te unes bones bambes i una bona gorra. I endavant.
La gent sembla que prioritza cases noves a l'hora de comprar.
Per facilitat, practicitat, també per preu. El material que s'ha utilitzat en la construcció és molt diferent. Potser la casa antiga que està caient a trossos, està feta de pedra i calç, llavors només s'ha de refer. En una obra nova tot està fet amb altres materials que ja no treballen nosaltres.
Està de moda una casa tot de pladur, parets pintades en blanc, un moble ikea, però pots tenir una casa amb història, amb moviment... Són dues coses diferents. Segurament s'està més còmode en la casa antiga que a les cases noves, les parets són molt més gruixudes, s'està fresquet. Les parets no fan 10 centímetres, en fan 60.
Segueix el consumisme, ara ens estimem més comprar un mòbil nou que no arreglar el que ja tenim. És més barat comprar-te una samarreta nova, que no tindrà cap forat abans que portar la teva a sorgir. I tindràs la de moda de la temporada.
Això aplicat a la construcció, és com la cadena de moda. Arquitectes, obrers de paleteria i tots, van amb materials que ja venen a l'engròs en magatzems de bricolatge i van “a saco”. No es pensa més enllà.
Es tendeix a abandonar els edificis del centre o del casc antic, en els pobles i clarament (molt) en les ciutats, per anar a viure als afores, en Barris construïts totalment de nou. Es compren pisos estàndard i es deixen enrere cases amb personalitat ,que si es rehabiliten, no es fa pas de manera massa respectuosa.
Hi ha un tema també de constructores que, bé, els hi surt més a compte i tirar-ho tot i fer-ho de nou. Nosaltres tampoc estem tan ficats en aquest sector de ciutats, però sí que pot ser haurien d'intervindre els organismes competents, és a dir, apostar per rehabilitacions, humanitàries i respectuoses.
I formar arquitectes i paletes, prendre-s'ho seriosament , també, perquè al final qui estudia de paleta és algú que ha fracassat a l'ESO i se'n va perdre el temps a un grau mig. Llavors, també, socialment, recordar que aquestes feines són súper útils i súper dignes. Pot ser comencem amb que vingui gent amb interès pel estudis.
Aquí hi ha una riquesa de tècniques. Aquest carrer mateix on estem, per sota,està ple d'arcades. Tot aquest carrer està ple de cellers. El celler d'aquesta casa on treballem segueix cap aquí. Tots són cellers, aquest està a l'aire. I mira tots els arcs que hi ha a la plaça baixant, la plaça és impressionant.
Sobre l'accès a l'habitatge i les cases als pobles...
Hi ha propietaris que tenen cases i no les volen vendre perquè i pot ser les han d'acabar tirant a terra. Que es rehabilitin i que s'hi torni a viure. A la gent els agrada tornar a casa els seus avis, però es no pot posar una casa dins d'una capsa. No les condemnem a desfer-se sota la pluja , com passa amb les de tàpia. Perquè les cases de tàpia es van desfent i es poden rehabilitar, conservar i perquè deixi de desfer-se. No és una condemna estar feta de materials antics.
Núria Mallol
Fotografies: Daplom Coop.
No es pot emprar aquest material sense citar-ne font i autoria. Si us ressona i us agrada quelcom del que s'hi explica o l'enfocament donat, estaré molt contenta, però agraïré que en cas de que l'useu, en citeu la procedència. I si m'ho eu saber, doncs encara més.